Alícia y Neus

23/01/2017

Hola perseverantxs!!

Us escrivim des de Siberia-Gasteiz per donar-vos molts ànims en aquesta recta final. Som La R2 i la R1 de l’hospital de Vitoria.

Mirant enrere, fa un any o dos, quan estàvem en la vostra situació i el que sentíem era una mescla de molta por, desconfiança, incertesa, il·lusió, ganes de fer l’examen i sobretot que s’acabés el patiment. Sentim certa melanconia d’aquells moments, tot i que eren duríssims, ara ens adonem que realment vam aprendre molt sobre nosaltres mateixes i ens vam fer fortes i sobretot ens van servir per treure unes forces molt necessàries per arribar allà on volíem…

Som conscients que ara no hi ha espai per a aquesta reflexió perquè totes les forces van encaminades a rendir al màxim, el que és cert és que ens ha costat molt aconseguir aquesta plaça, sabem ben bé pel que esteu passant i, per això us volem dir amb totes les nostres forces i ben alt que és POSSIBLE, que hi ha un lloc per a vosaltres, que teniu una plaça que us espera, que està a les vostres mans i que ja heu recorregut quasi tot el camí!

Val molt la pena la recompensa. Encara recordem el primer dia quan et donen una bata blanca i una “txartela” (targeta, en Euskera) per moure’t per tot l’hospital com un professional més… quan et poses per primera vegada davant d’un pacient… sembla que tots els anys d’estudi prenen sentit i aplicar tots els coneixements que teniu és increïble. Us volem donar molts ànims en aquesta recta final. Ara és el moment de continuar i que les forces no decaiguin, que el més difícil ja està fet, ara només queda culminar-ho! És moment per a cuidar-vos molt, gaudir del que pogueu i, sobretot sobretot, confiar molt en vosaltres mateix@s.

Com deia Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”.

Us esperem aquí encantades!! MUXUS!

Alícia i Neus